Inici / Economia
ECONOMIA
CREIXEMENT ECONÒMIC, O .... ATRAPATS EN L’ENDEUTAMENT
Quan els mitjans de comunicació parlen
del creixement econòmic fan referència al creixement del PIB
(Producte Interior Brut), que és la suma de les rendes anuals, es
adir, el que es guanya en total i entre tots en un any. Però una
cosa es el que es guanya entre tots i un altra son els diners que
n’hi han a Espanya.
De forma generalitzada, els diners que n’hi han a Espanya son els diners que n’hi han als Bancs mes la inversió a l’exterior
DINERS ALS BANCS MES INVERSIÓ A L'EXTERIOR
Milions de € | ||||||||
2008 |
2010 |
2012 |
2014 |
2016 |
2018 |
2020 |
2021 | |
Diners en Entitats Financeres | 4.733.860 | 4.812.432 | 5.032.478 | 4.513.953 | 4.532.279 | 4.568.712 | 5.111.041 | 5.468.924 |
Inversió a l’exterior | 1.322.502 | 1.302.898 | 1.467.882 | 1.548.236 | 1.789.914 | 1.993.749 | 2.285.239 | 2.543.889 |
Suma | 6.056.362 | 6.115.330 | 6.500.360 | 6.062.189 | 6.322.193 | 6.562.461 | 7.396.280 | 8.012.813 |
Font: Banc d'Espanya |
Descomptem dels diners que l'exterior ens aporta en préstecs e inversions.
DINERS EN ESPANYA MENYS INVERSIÓ DE L'EXTERIOR
Milions de € | ||||||||
2008 |
2010 |
2012 |
2014 |
2016 |
2018 |
2020 |
2021 | |
Diners en Espanya | 6.056.362 | 6.115.330 | 6.500.360 | 6.062.189 | 6.322.193 | 6.562.461 | 7.396.280 | 8.012.813 |
Inversió de l'Exterior | 2.192.634 | 2.223.848 | 2.411.197 | 2.531.162 | 2.733.702 | 2.949.844 | 3.247.917 | 3.405.662 |
Total | 3.863.728 | 3.891.482 | 4.089.163 | 3.531.027 | 3.588.491 | 3.612.617 | 4.148.363 | 4.607.151 |
Font: Banc d'Espanya |
Així en 2021 en Espanya n'havien 4.607.151 Milions de € d'espanyols, però l’endeutament quasi dobla aquesta quantitat en el mateix any a l’haver 7.453.608 Milions de €, es adir, se deu el doble del que n'hi ha.
ENDEUTAMENTS
Milions de € | ||||||||
2008 |
2010 |
2012 |
2014 |
2016 |
2018 |
2020 |
2021 | |
Endeutament dels llars | 953.394 | 948.647 | 885.616 | 801.194 | 762.262 | 759.440 | 755.875 | 760.775 |
Endeutament de l'Administració | 595.164 | 821.416 | 1.191.959 | 1.523.419 | 1.556.787 | 1.665.054 | 1.989.207 | 2.062.164 |
Endeutament de les Empreses | 3.539.289 | 3.521.479 | 3.493.345 | 3.576.117 | 3.866.956 | 4.083.414 | 3.987.250 | 4.630.669 |
Suma | 5.087.847 | 5.291.542 | 5.570.920 | 5.900.730 | 6.186.005 | 6.507.908 | 6.732.332 | 7.453.608 |
Font: Banc d'Espanya |
¿A que es deu aquest espectacular endeutament? Dons es deu fonamentalment a dos factors:
- NO N’HI HA APORTACIÓ DE VALOR ECONÒMIC QUE NO SIGUI MITJANÇANT LA PRESTACIÓ, I
- LA PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU QUE ORIGINA LA INFLACIÓ NO SE COMPENSA.
Al no haver aportació de valor econòmic en el sistema i no se al compensar la inflació, hi ha una manca de diners al conjunt nacional i aquesta restricció origina que aquells que necessiten comprar un habitatge, o crear i ampliar un negoci, estiguin més obligats a demanar un préstec. Quan més necessitat de diners hagi en el sistema més es necessitarà demanar préstecs. L'economia orientada cap al benefici dels prestadors i de la Banca.
¿Que passa si se compense la inflació?
APLICACIÓ DE LA INFLACIÓ SOBRE ELS DINERS QUE N'HI HAN ALS BANCS
Milions de € | ||||||||||
2012 |
2013 |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 |
2018 | 2019 |
2020 |
2021 | |
Diners en Entitats Financeres |
5.032.478 | 4.513.012 | 4.513.953 | 4.424.004 | 4.532.279 | 4.675.219 | 4.568.712 | 4.613.655 | 5.111.041 | 5.468.924 |
Inflació anual | 2,87 % | 0,25 % | -1,04 % | 0,02 % | 1,57 % | 1,11 % | 1,18 % | 0,79 % | -0,50 % | 6,50 % |
Inflaciò sobre els diners | 144.432 | 11.282 | -46.945 | 884 | 71.156 | 51.894 | 53.910 | 36.447 | -25.555 | 355.480 |
Font: Banc d'Espanya |
Si s'hagués compensat la inflació des
del 2012 fins 2021 s'haurien aportat a sistema 652.985 Milions de € en 10 anys (uns 65.300 milions de € cada any).
Si aquests diners s'hagués destinat als sectors més vulnerables, no hi hauria extrema pobresa, ni pobresa, ni pobresa energètica, ni
desnonaments, etc....Potser calgui adoptar mesures de control de la inflació.
Però la falta de aportació de valor econòmic no sols manté la pobresa existent, sinó que estem perden la propietat de les empreses espanyoles. El 50% de les accions de les empreses que cotitzen en la borsa espanyola estan en mans d'estrangers en juliol de 2021, quan en 2006 era del 33% (segons Bolsas y Mercados Españoles, BME), es adir, com no s'aporten diners al sistema, es recorre (en part), a la inversió estrangera i així anem perden la seva propietat, una altra barbaritat que evidencia que no s'està fent una economia que respongui als interessos de país i dels ciutadans, no obstant això, son moltes les veus de polítics i economistes que estan promovent la inversió exterior a Espanya, i així, els beneficis d’aquestes empreses mes importants de Espanya van a parar a l’exterior, i ells tenen el poder de decidir sobre el futur de l’empresa, si esta deixa de ser rentable o pot ser mes rentable en un altre lloc, poden tancar-la i perdre els llocs de treball. ¿Fins quan hem de permetre que el patrimoni empresarial quedi en mans de l'exterior?
TAMPOC S’APORTEN DINERS PER CREIXEMENT DEMOGRÀFICS O EMPRESARIALS.
¿Per què es fa aquesta política econòmica basada en la prestació i l'endeutament generalitzat de la població? i ¿Per què no s’aporten diners en compensació a la inflació de manera regular? Dons es d'aquelles coses que públicament no es qüestionen i no tenen discussió, perquè mai es parla pels mitjans de comunicació si estem fen una economia adequada o no; però si podem apreciar a qui beneficia, perquè aquells que tenen enormes quantitats de diners amb la seva prestació, augmenten aquestes quantitats amb el cobrament dels interessos o en la inversió i sense que això els suposi fer molt d’esforç, com la Banca, que viu de la prestació e inversió dels diners dels dipositaris, però no beneficia a la majoria dels ciutadans, que se veuen en la necessitat d'endeutar-se demanant una hipoteca o un crèdit.
Però a més, la quantitat que s'aporta
manca de control, o sigui, s'aporten diners segons sigui l'augment
de crèdits, però no es controla sobre si aquest augment és
suficient per cobrir les necessitats del conjunt social, ni que
sectors l'absorbeixen, per lo tant, l'aportació de diners que
suposa el major endeutament en un determinat temps, pot quedar
absorbit en el pagament dels interessos dels deutes contrets i no
per al conjunt social, o sigui, absorbits per el prestador.
No hi ha doncs control sobre l'aportació de capital al sistema, l'economia no respon a les necessitats del sistema i si als interessos dels econòmicament rics i la Banca, però no al conjunt social. Perquè respongui als interessos de tota la població deu d'estar perfectament organitzada, Els Governs (tant del PP com del PSOE i sembla que a nivell internacional), se limiten a cobrar els impostos establerts i a destinar-los on creuen mes convenient, sense donar-li importància al fet de que el sistema necessita aportació de valor econòmic en compensació de la inflació i per creixements demogràfics i empresarials.
Fer una economia on l'1 ó 2% es fa ric mentre el 30% de la població ha de viure en la pobresa, no és fer una economia justa i equilibrada, sinó esclava i mafiosa. Si bé cal premiar al que més s'ho mereix, aquest mereixement no ha de tenir conseqüències per a la resta de la població. Tampoc els ciutadans s’han de veure obligats a emigrar per tenir unes mínimes condicions de vida, el seu país es responsable de la vida de tots el ciutadans com ve establert en els respectives Constitucions.
L'economia ha de basar-se en el cobriment de totes les necessitats monetàries que el sistema necessita, creació i manteniment d'empreses, salaris, ajudes, inflació, i tot el que necessita diners per a la seva existència i no perquè els que tinguin diners puguin prestar-los i obtenir interessos. Ampliem com ha de ser l'economia i com s'han d'aportar diners al conjunt nacional sense endeutar-se, en l'apartat SOCIALITZACIÓ-ECONOMIA de la pàgina SOCIALITZACIÓ.