Inici / L'explotació de l'home per l'home
L'EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME
La base de la convivència humana es troba en respecte humà si l'ésser
humà no és respectat, la vida es converteix en una batalla entre
agressor i humiliat que fan de la vida una autèntica desgràcia. No
és respectar el proïsme agredir-lo, sotmetre'l, explotar-lo a la
feina, empobrir-lo o privar-lo de les necessitats bàsiques, però, la
nostra civilització està organitzada en una falta de respecte a la
població per part de les classes enriquides.
El món productiu i comercial és actualment en la seva major part de propietat privada, ells utilitzant el seu enriquiment i els seus accessos a préstecs bancaris, poden iniciar o ampliar una producció o comercialització, i controlant les necessitats de la població decideixen on invertir i què produir. Com a conseqüència d'això, la població no té més opció que treballar per a ells, per poder abastir-se de les seues necessitats.
S'ha posat a pensar, què suposa aquesta barbaritat social? La vida de la majoria de la població depèn de decisions de persones privades, perquè ells decideixen qui treballa i qui no, i quan estàs treballat, ho estàs sota la condició d'explotat, és a dir, l'empresari té dret d’enriquir-se de la feina dels treballadors. I això és normal o admissible.
Com pot ser legal i admissible que la població hagi de viure sotmesos a persones privades amb interessos privats? Les persones no poden viure esclaves d’altres persones.
L'home té dret a una vida digna perquè sí i perquè a més està reconegut a Les Constitucions dels països, amb un salari adequat, un habitatge en condicions, sense que es vegi obligat a empobriments, sotmetiments d'altres ciutadans, a l'atur, a escassos subsidis, ni a l'explotació esclava a la feina.
¿És que no és possible organitzar la vida de la feina sense aquests abusos de poder a la població? ¿No n'hi hauria prou que un departament destinat a això distribuís la propietat, l'economia i la producció i la seva comercialització, amb els llocs de treball adequats, de manera que ningú es quedés sense feina, sense habitatge i sense una remuneració justa i adequada?
No és lògic que les necessitats de la població s'analitzin, s'organitzin i es programin en un departament destinat a això i no per un minoritari sector que busca augmentar la seua riquesa i sotmetre a la població?
Hi
ha algunes opinions que diuen, que cal que el món del treball estigui
organitzat per rics empresaris privats i pobres treballadors, perquè el
sistema pugui funcionar bé, perquè si no fos així, ningú voldria treballar
en feines no tan agradables o menys remunerades. Això és un intent de
justificar el seu abús de poder, perquè organitzar l'activitat professional
ocupant cadascú el lloc de treball que els seus mèrits i intel·ligència li
atorguen i el que la producció exigeix, és possible, només cal portar un
exhaustiu control de les empreses, els llocs de treball i de les qualitats i
situacions de cada treballador.
Si l'empresari propietari de l'empresa passa a ser empresari-gerent d'una empresa que elimini aquestes condicions d'esclavitud. ¿És que no pot ser igualment efectiu? ¿És que no és una qüestió de voluntat? ¿Els propietaris de les grans empreses no són un conjunt d'accionistes? Tot i això, la població deixa d'estar sotmesa a la riquesa dels rics. És molt el que guanya la població.
Imaginem-ho, tots tenen el seu lloc de treball en condicions dignes, tots tenen el seu habitatge, no hi ha atur ni subsidis ni feines precàries, els joves poden emancipar-se, no hi ha desnonaments ni necessitat d'emigrar, ni endeutaments, no hi ha pobresa. És molt el que es guanya organitzant el món del treball i que el ric renunciï al seu inadmissible poder sobre la població i el seu enriquiment.
L'URSS, la Xina, les Repúbliques Txeques, tots aquests països han passat per un règim Socialista-Comunista i després han incorporat un règim d'explotació privat. Però han canviat per necessitat, o perquè els que desitgen enriquir-se del treball de la població els se’ls han carregat? ¿Ho es que Cuba no està rebent el bloqueig dels EEUU des de fa més de 60 anys? i si, l'han destruïda.
És ben sabut que sense l'exigència de la rendibilitat de l'empresa i de l'empresari per guanyar més diners, el treballador serà menys eficient, però això es controla amb un seguiment de rendiments i producció pel departament destinat a això. Cada empresa i cada empresari haurà de rendir comptes de la seva producció a un departament que diàriament vigilaria l'efectivitat de l'empresa i si aquesta no és prou eficient haurà de prendre les mesures oportunes perquè si ho sigui.
Es
tracta de fer que l'empresari ajusti les seves exigències al treballador
convenientment i que l'administració supervisi els resultats. Aquest potser
és un punt conflictiu al qual caldrà posar molta atenció, però haurem de ser
capaços de vèncer aquests aspectes. La propietat, l'economia, la producció i
el treball han d'estar perfectament establerts i respectats rigorosament.
(més detalls a la pàgina
SOCIALITZACIÓ d'aquesta web).
En estar organitzat el món del treball pel sector privat (quan ells decideixen invertir), un ampli sector de la població es queda sense feina, perquè ja estan coberts tots els llocs de treball que l'empresari necessita i per tant no acollirà més treballadors perquè no resulta rendible. El sector que queda exclòs de l'empresa privada, se'ls ha d'enginyar amb escassos subsidis o a l'economia submergida. L'empresari no té l'obligació de solucionar aquesta exclusió del treballador, l'administració sí.
El treball és l'activitat a què dediquem la major part de la nostra vida, és per això que ha d'estar organitzat de manera que sigui el més agradable possible i dedicant-li el temps precís, però no ha d'estar sotmès a interessos privats, servitud o esclavitud, convertint-ho en un malson per a molts.
Tampoc no s'han d'efectuar canvis organitzatius que interfereixin negativament en la producció i qualitat del que avui es produeix i comercialitza, sinó tot al contrari, cal aconseguir més qualitat i millor comercialització, millorant les condicions laborals i de l'empresa, prenent acords amb els empresaris actuals on, d'una banda l'empresa tingui un suport i garantia per part de l'administració i de l'altra, garantir al treballador el seu lloc de treball sense l'actual explotació per part de l'empresari.
La vida ja de per si és plena de dificultats, perquè a sobre hagis de viure-la sent el subordinat d'un altre. El món civilitzat ha de fer aquest pas cap a una convivència sense aquests abusos de poder.
El fet de viure en aquesta humiliant societat és perquè, si bé les persones tenim una manera de ser amable i respectuosa amb els altres, també tenim una manera de ser tot el contrari, com és sentir-nos orgullosos i superiors en sotmetre als altres sota les nostres decisions i els nostres interessos personals (criats, subordinats, treballadors).
Treballadors forçats produeixen alguns dels aliments que mengem i la roba que usem i netegen alguns dels edificis on molts de nosaltres vivim o treballem.