Inici /
LA ESCLAVITUD DE LES ECONOMIES DE MERCAT ACTUALS
La classe social
enriquida (l'empresari, l'inversor i prestador) s'apoderen dels
mitjans productius acumulant grans quantitats de propietat i valor
econòmic i fins i tot de l'administració, per fer el seu particular pla
d'enriquir-se de l'esforç del treball dels ciutadans, no
important-los si el treballador ha de prendre una actitud
d'humiliant subordinació o si sectors de la població queden en
situació empobrida, o en l'atur laboral.
Quan un empresari decideix si contracta o no un treballador, aquest té en el seu poder atorgar al treballador la feina i per tant el salari que li permetrà cobrir les seves necessitats i les de la seva família. Que l'empresari pugui prendre aquesta decisió sobre el treballador és concedir a l'empresari poder decidir sobre la vida del treballador. Això és una relació amo i servent.
Que una persona privada tingui el poder de decidir sobre la vida d'una altra, no és més que ESCLAVITUD, i aquesta esclavitud el tenim avui a les nostres empreses, dia a dia i pretenent que passi desapercebuda, sense donar-hi importància.
Però si aquesta situació és humiliant en l'obtenció d'una feina, no és menys el fet que quan estàs treballant estiguis sota la condició d'explotat, és a dir, l'empresari i l'inversor tenen el dret d'obtenir beneficis i d'enriquir-se de l'esforç que fan els treballadors a la feina, quan l'activitat laboral es realitza per obtenir els béns que se necessitem per cobrir les necessitats del conjunt de la població. Això és EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME, això és una altra situació d'ESCLAVITUD.
Si bé en l'esclavitud de segles passats no tenien cap llibertat, avui la majoria de la població viu del que els rics i poderosos vulguin donar-te. No és la mateixa esclavitud, però continua sent esclavitud.
LA VIDA DE LES PERSONES NO POT DEPENDRE DE DECISIONS PERSONALS AMB INTERESSOS PRIVATS.
Si la societat productiva i comercial està organitzada pel sector de rics i poderosos empresaris, la població sempre estarà supeditada als seus interessos particulars. Si la producció ja està produint tot el que demana el consum, l'empresari no farà res si sectors importants de la població es queden a l'atur, sense feina o sense remuneració que li permeti viure a ell i la seua la família.
A més d'estar el treballador sota la condició d'explotat, hi ha altres situacions inacceptables:
- Pobresa
- Persones sense llar dormint al carrer.
- Fam.
- Vivint als abocadors.
- Treball infantil.
- Treball d'esclavitud extrema.
- Pobresa treballant.
- Atur.
- Pensions baixes.
- Limitades prestacions per desocupació.
- Emigracions.
- Desnonaments.
- Etc..
Pobresa.- 2.800 milions de persones viuen amb menys de 2 dòlars al dia i més de 1.000 milions viuen amb menys d'un dòlar al dia (ONU). (Més detalls a la pàgina Pobresa).
Persones sense llar dormint al carrer.- 1.600 persones viuen en habitatges inadequats prop de 900 milions viuen en assentaments informals.(Més informació a Sense llar al carrer).
Fam.- El número de persones que pateixen fam al món va augmentar fins a assolir els 828 milions en 2021. (FAO).
Vivint als abocadors.- Més de 15 milions de recol·lectors informals d'escombraries al món (dones, nens, ancians, aturats o immigrants), segueixen vivint dels abocadors d'escombraries de les grans ciutats en condicions insalubres, sense protecció social ni assegurança mèdica i estigma social persistent. (Més informació a Viure als abocadors).
Treball infantil.-
150
milions de nens i nenes entre 5 i 17 anys realitzen algun tipus de feina
(OIT). (Més informació a Pobresa).
Treball d'esclavitud extrema.- 49,6 milions de persones vivien en condicions d'esclavatge moderna el 2021, de les quals 27,6 milions en situació de treball forçat i 22 milions en situació de matrimoni forçat, (OIT).
Pobresa treballant.- Més de 630 milions de treballadors a tot el món continuen vivint en pobresa extrema o moderada. 4 de cada 10 treballadors són precaris a nivell mundial. (OIT 2020).
Atur.- El 61% de la força laboral mundial, al voltant de 2000 milions de treballadors a tot el món estan empleats de manera informal (OIT 2020).
MÉS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ ACTIVA ESTAN TREBALLANT EN TREBALLS PRECARIS
Emigracions.- El 2020 hi va haver aproximadament 281 milions de migrants internacionals al món. (OIM).
Desnonaments.- A Espanya hi ha hagut 782.576 desnonaments en 12 anys, 179 cada dia i les garanties constitucional d'habitatge i protecció als ciutadans, no sempre han estat respectades per l'administració de Justícia. Segons l’INE, s’estima que a Espanya hi ha 3,5 milions d’habitatges buits, per tant, és qüestió d’una regulació adequada. (Més detalls a la pàgina Pobresa).
LA POBRESA NO POT ADMETRE'S DE CAP MANERA.
No obstant això, la riquesa dels rics i el nùmero de rics augmenta fins i tot en temps de crisi:
- L'1% més ric acumula gairebé el doble de riquesa que la resta de la població mundial el 2022 (Ofxam Intermon).
- L'any 2017 va veure l'augment més gran de la història en el nombre de fortunes que superen els mil milions de dòlars, amb un nou multimilionari cada dos dies. En 12 mesos, la riquesa d'aquesta elit s'ha incrementat en 762.000 milions de dòlars; aquest increment podria haver acabat fins a set vegades amb la pobresa extrema al món. (Ofxam).
- El 82% del creixement de la riquesa mundial durant aquest any del 2017, va anar a parar a les mans de l'1% més ric, mentre que el 50% més pobre de la població mundial no va augmentar gens la seva riquesa. (Ofxam).
- Les darreres dades de "Credit Suisse" indiquen que 42 persones posseeixen actualment la mateixa riquesa que els 3.700 milions de persones més pobres del món.
PERQUÈ UNS QUANTS PUGUIN VIURE AL NÚVOL DE L'ABUNDÀNCIA, UNA QUARTA PART DE LA POBLACIÓ HAN DE VIURE A LA POBRESA.
Som o no som esclaus dels que s'apoderen dels mitjans de producció? Es permeten fer-nos pobres i treballar com a explotats per a ells, creant situacions precàries i humiliants, mentre ells es fan rics en aquestes situacions. Perquè no ens enganyem, necessiten que la població visqui en la pobresa perquè acceptem les condicions que ofereixen.
ELS
PROPIETARIS DELS MITJANS DE PRODUCCION I LA SEVA
COMERCIALIZACION NECESSITEN QUE LA POBLACION VISCA EN LA POBRESA PERQUÈ ACCEPTEM
LES CONDICIONS QUE A ELLS ELS BENEFICIA (EXPLOTACIÓ, BAIXOS SALARIS,
TEMPORACITAT, PRECARIETAT, ATUR, ETC..) AIXÒ SÓN ALTRES CONSEQÜÈNCIES DE L'ESCLAVITUD
E INADMISSIBLE ABÚS DE PODER SOBRE LA POBLACIÓ.
Sí, les societats productives privades són productives, però ho són a costa de sotmetre la majoria de la població sota el desig d'augmentar la riquesa d'un sector minoritari.
És en la pobresa, l'explotació de l'home per l'home i la precarietat laboral (tot conseqüències del sistema de producció privatitzada), on el lladre, l'assassí, el drogoaddicte i el suïcida, troba la seva justificació per cometre els seus actes en revelar-se contra aquest abús de poder.
Ningú ha nascut per ser criat o subordinat d'un altre, només és admissible la supeditació que exigeix la pròpia organització del treball sense explotació de l'home per l'home.