Inici / L'explotació de l'home per l'home
L'EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME
La
base de la convivència humana es troba en respecte humà, si l'ésser
humà no és respectat, la vida es converteix en una batalla entre
agressor i humiliat que fan de la vida una autèntica desgràcia. No
és respectar el proïsme agredir-lo, sotmetre'l, explotar-lo a la
feina, empobrir-lo o privar-lo de les necessitats bàsiques, però, la
nostra civilització està organitzada en una falta de respecte a la
població per part de les classes enriquides.
Quan els mitjans de comunicació parlen d'explotació humana, solen referir-se a realitzar treballs en condicions fora del que s'estableix com a legal, com ara treballar amb un salari inferior al regulat als convenis, o treballar més hores de les establertes, o realitzar activitats il·legals com la explotació sexual o infantil. Però no se sol fer referència que quan el treballador es troba treballant en una empresa privada, està sent objecte d'una humiliant explotació per part de l'ocupador, encara que es respecta el que disposen les lleis i els convenis vigents.
El sector minoritari de la població que el formen empresaris i inversors, es fan amos i senyors dels mitjans productius i de l'economia, i la resta de treballadors que han de treballar a empreses privades, queden supeditats i subordinats en no tenir cap altre recurs que treballar per a ells.
Això és un abús de poder inadmissible contra la població i és la causa que 1/3 de la població (2600 milions) visquin en pobresa, 1000 milions en pobresa extrema, 900 milions pateixen gana, 1800 milions no tenen un habitatge adequat, 15 milions han de viure del que poden recol·lectar als abocadors públics, el 50% de la població activa està en situació de precarietat laboral.
L'OIT (Organització Internacional del Treball) va calcular que 40 milions de persones van treballar com a esclaus el 2016 (esclavitud similar a la de segles passats), d'ells, 25 milions en treballs forçats i hi ha més de 150 milions de nens i nenes d'entre 5 a 17 anys que fan algun tipus de feina.
I, tot i això, l'1% més ric continua acumulant més riquesa que la resta de la humanitat.
Aquesta situació d’explotació de l’home per l’home es considera socialment normal o admissible i no com a tracte inhumà o degradant, quan es tracta d’una situació d’humiliant esclavitud que aparentment se pretén que passe desapercebuda.
Hi ha altres situacions inadmissibles com és el fet que no hi hagi seguretat ni al lloc de treball ni a la continuïtat de l'empresa o negoci, perquè la feina depèn de la voluntat de l'empresari, però tots plegats depenen de la rendibilitat de l'empresa i aquesta de l'atzar del mercat.
La necessitat que l'empresa sigui
rendible i l'afany d'enriquir-se de l'empresari obliguen el treballador a
treballar més ràpid i fer més hores de feina de les establertes, amb els
perjudicis i riscos que això comporta per al treballador com a les empreses de
transport i construcció.
Segons l'OIT (4 de juliol del 2022), més de 2,78 milions de treballadors moren cada any per accidents i malalties professionals. A més, cada any es produeixen uns 374 milions de lesions no mortals relacionades amb la feina de més de quatre dies de treball perduts. Si el món laboral s'organitzés des de l'administració com es descriu a la pàgina de Socialització d'aquesta web, es provocaria una relaxació al món laboral que reduiria considerablement la sinistralitat.
Molts treballadors han d'emigrar perquè el seu país no es responsabilitza del dret a la vida.
Es podria pensar que l‟explotació de l‟home per l‟home és inevitable, però no és així, les empreses nacionals funcionen i funcionen perfectament des de fa molts anys, llavors no és condició perquè l‟empresa funcioni que sigui privada, i si ha de ser rendible i no ho és, només és qüestió de compensar les seves pèrdues amb les ganacies de les empreses que si són rendibles o fer una economia que cobreixi la manca de rendibilitat de les empreses.
Si bé cal reconèixer que la producció privatitzada ha arribat a produir tot allò necessari per al consum, és inacceptable el nivell de sotmetiment i esclavitud de la majoria de la població.
El fet de viure en aquesta humiliant societat és perquè, si bé les persones tenim una manera de ser amable i respectuosa amb els altres, també tenim una manera de ser tot el contrari, com és sentir-nos orgullosos i superiors en sotmetre als altres sota les nostres decisions i els nostres interessos personals (criats, subordinats, treballadors).
Treballadors forçats produeixen alguns dels aliments que mengem i la roba que usem i netegen alguns dels edificis on molts de nosaltres vivim o treballem.