Inici / L'explotació de l'home per l'home
L'EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME
La base de la convivència humana es troba en respecte humà, si l'ésser
humà no és respectat, la vida es converteix en una batalla entre
agressor i humiliat que fan de la vida una autèntica desgràcia. No
és respectar el proïsme agredir-lo, sotmetre'l, explotar-lo a la
feina, empobrir-lo o privar-lo de les necessitats bàsiques, però, la
nostra civilització està organitzada en una falta de respecte a la
població per part de les classes enriquides.
El món del treball productiu i comercial, es realitza per cobrir les necessitats del conjunt de la població, si és organitzat per propietaris privats amb una economia privada, la població queda supeditada als seus interessos privats.
Que la població viva supeditada a interessos privats és EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME i és una forma d'esclavatge, que si bé no és l'esclavatge de segles passats continua sent escla-vatge.
La forma de societat on s'elimini aquesta condició d'explotació és organitzar la producció i la seva comercialització des d'un departament destinat exclusivament a això, de manera que valorant l'empresari actual com l'organitzador i inversor de l'empresa i en comú acord amb ell, tots siguin treballadors segons la seva categoria professional, inclòs l'empresari.
Les actuals economies de mercat son un abús de poder inadmissible contra la població i és la causa que 1/3 de la població (2600 milions) visquin en pobresa, 1000 milions en pobresa extrema, 900 milions pateixen gana, 1800 milions no tenen un habitatge adequat, 15 milions han de viure del que poden recollir als abocadors públics, el 50% de la població activa està en situació de precarietat laboral.
I, tot i això, l'1% més ric continua acumulant més riquesa que la resta de la humanitat.
Aquesta situació d’explotació de l’home per l’home es considera socialment normal o admissible i no com a tracte inhumà o degradant, quan es tracta d’una situació d’humiliant esclavitud que aparentment se pretén que passe desapercebuda.
Hi ha altres situacions inadmissibles com és el fet que no hi hagi seguretat ni al lloc de treball ni a la continuïtat de l'empresa o negoci, perquè la feina depèn de la voluntat de l'empresari, però tots plegats depenen de la rendibilitat de l'empresa i aquesta de l'atzar del mercat.
La necessitat que l'empresa sigui
rendible i l'afany d'enriquir-se de l'empresari obliguen el treballador a
treballar més ràpid i fer més hores de feina de les establertes, amb els
perjudicis i riscos que això comporta per al treballador com a les empreses de
transport i construcció.
Com que està organitzat el món del treball per la riquesa dels rics i poderosos empresaris (quan ells decideixen invertir), un ampli sector de la població es queda sense feina perquè ja estan coberts tots els llocs de treball que l'empresari necessita i per tant no acollirà més treballadors perquè no resulta rendible. El sector que queda exclòs de l'empresa privada, se les ha d'enginyar amb escassos subsidis o feines en “B”. L'empresari no té l'obligació de solucionar aquesta exclusió del treballador.
La feina és l'activitat a la què dediquem la major part de la nostra vida i ens permet obtenir el salari què podrem cobrir les nostres necessitats. És per això que ha d'estar organitzat de manera que sigui el més agradable possible i dedicant-li el temps precís, però no ha d'estar sotmès a interessos privats amb explotació, servitud o esclavitud, convertint-lo en un malson per a molts.
Hi han algunes opinions que diuen que cal que la producció i comercialització estigui organitzada per rics empresaris i pobres treballadors perquè pugui funcionar bé, perquè si no fos així, ningú voldria treballar en feines no tan agradables o menys remunerades. Això és un intent de justificar l'abús de poder actual, perquè organitzar l'activitat professional ocupant cadascú el lloc de treball que els seus mèrits i intel·ligència li atorguen i el que la producció exigeix, és possible, només cal portar un exhaustiu control de les empreses, els llocs de treball i de les qualitats i situacions de cada treballador.
Que una societat productiva i comercial estigui organitzada pel sector privat o per acords entre l'administració i l'empresari actual, tan sols és una qüestió de voluntat. Posem per exemple l'empresa pública “Renfe” espanyola, ¿aquesta funciona? El meu coneixement és que funciona perfectament ¿Perquè totes les altres empreses amb treballadors no poden funcionar de la mateixa manera? Si l'empresari propietari de l'empresa passa a ser empresari-gerent d'una empresa amb acords amb l'administració. ¿És que no pot ser igualment efectiu? És, doncs, una qüestió de voluntat i la població deixa d'estar sotmesa a la riquesa dels rics. És molt el que guanya la població.
Tampoc n’hi ha que efectuar canvis organitzatius que interfereixin negativament en la producció i qualitat del que avui es produeix i comercialitza, sinó que prenent acords amb els actuals empresaris s'aconsegueixi, d'una banda que l'empresa tingui un suport i garantia per part de la administració i de l'altra garantir al treballador el seu lloc de treball sense l'explotació actual per part de l'empresari.
La vida ja de per si és plena de dificultats, perquè a sobre hagis de viure-la sent el subordinat d'un altre. El món civilitzat ha de fer aquest pas cap a una convivència sense aquests abusos de poder.
El fet de viure en aquesta humiliant societat és perquè, si bé les persones tenim una manera de ser amable i respectuosa amb els altres, també tenim una manera de ser tot el contrari, com és sentir-nos orgullosos i superiors en sotmetre als altres sota les nostres decisions i els nostres interessos personals (criats, subordinats, treballadors).
Treballadors forçats produeixen alguns dels aliments que mengem i la roba que usem i netegen alguns dels edificis on molts de nosaltres vivim o treballem.