Inici / L'explotació del'home per l'home
L'EXPLOTACIÓ DE L'HOME PER L'HOME
Quan els mitjans de comunicació parlen d'explotació humana solen
fer referència a realitzar treballs en condicions fora de
l'establert com a legal, com és treballar amb un salari inferior al
regulat en els convenis, o fer una jornada laboral de més hores de
les establertes, o treballs il·legals com l'explotació sexual
o infantil. Però no se sol fer referència al fet que quan el
treballador està treballant en una empresa privada, està sent
objecte d'una humiliant explotació per part de l'empresari, tot i
que se respecten l’establert en la llei i els convenis actuals.
El sector minoritari de la població a Espanya que formen empresaris (900.000) i inversors, se fan amos i senyors dels mitjans productius i de l'economia, i la resta de treballadors que tenen que treballar en empreses privades (13.000.000) queden supeditats i subordinats en una humiliant explotació, al no tenir altre recurs que treballar per a ells.
Això és una relació amo i servent, que constitueix un inadmissible abús de poder contra la població, això és una situació d'esclavitud i és la causa que hi hagi una 1/4 de la població 12 milions, visquin en la pobresa, 5 milions en extrema pobresa, 3 milions a l'atur, un 50% de població activa en situació de precarietat laboral, com hem exposat en l'inici d'aquest web.
Aquesta situació d'explotació de l'home per l'home es considera socialment com normal o admissible i no com tracte inhumà ni degradant, que pel que sembla es pretén que passe desapercebuda.
En el 2022, 12.862.600 espanyols treballadors son assalariats d'empreses privades, que treballen sota la condició d'explotats, i 8.920.400 treballen amb contractes temporals, a temps parcial o estan en l’atur, es adir, en situació precária. Si aquest percentatge de 38,00% de contractes precaris i atur, li afegim els autònoms en situació precària i els que treballen sense contracte, el percentatge població activa en situació precària estarà per 45 %.
EPA
2022 - 4Tri | |
Població Activa | 23.487.800 |
Aturats | 3.024.000 |
Ocupats | 20.463.900 |
Sector Públic | 3.526.200 |
Sector Privat | 16.937.600 |
Empresaris amb treballadors | 988.200 |
Autónoms sense treballadors | 3.086.800 |
Treballadors per compte d'un altre | 12.862.600 |
Població Activa |
23.487.800 |
Amb contracte temporal | 3.114.700 |
Amb contracte amb temps parcial | 2.781.700 |
Aturats | 3.024.000 |
Precarietat | 8.920.400 |
Precarietat en % | 38,00 % |
EPA.- Enquesta de població activa de l'INE.
La mateixa proporció de precarietat laboral es confirma en els contractes de treball de la Seguretat Social:
Contractes de treball RÈGIM GENERAL
(Exclosos els sistemes especials agrari i de treballadores de la llar)
Desembre 2022 |
Desembre 2022 |
|
Contracte indefinit |
||
Jornada completa |
8.936.210 |
56,5 % |
Jornada parcial |
2.301.440 | 14,5 % |
Fixe discontinuo |
833.648 | 5,3 % |
Contracte Temporal |
||
Jornada completa |
1.655.252 |
10,5 % |
Jornada parcial |
691.932 |
4,4 % |
Formació en pràctiques |
107.120 |
0,7 % |
Altres |
1.296.934 |
8,2 % |
Total |
15.822.536 |
100,0 % |
Dades: Seguretat social
El 56% dels treballadors del Règim General treballen en un contracte indefinit a temps complet, de manera que el 44% restant treballa en contractes amb jornades parcials, discontínues o temporals, és a dir, amb contractes precaris. Si aquest percentatge de 44% de contractes precaris del Règim General, li afegim els precaris de el Sistema Especial Agrari, les Empleades de Llar, els autònoms en situació precària, la gent de l'atur i els que treballen sense contracte, el percentatge població activa en situació precària estarà per el 55%, és a dir, més de la meitat.
La població assalariada en 2021 va ser de 16.601.500 persones, 4.980.450 assalariats (el 30% del total) van cobrar menys de 1,097,5 € de salari (descomptant la SS i el IRPF), 6.640.600 (el 40%), van cobrar entre 1079,5 i 1.850,3 €, i 4.980.450 (30%) més de 1.850,3 €.
Si considerem els altres impostos com son l’IVA, l’IBI i altres, i la inflació, el salari se redueix en un 36%.
Salaris 2021
Assalariats |
Salaris en brut | Menys SS i TRPF (-21%) | Altres impostos (-15%) |
4.980.450 |
Menys de 1.366,5 € |
Menys de 1.079,5 € |
Menys de 917,6 € |
6.640.600 |
Entre 1.366,5 i 2.342,2 € |
Entre 1079,5 i 1.850,3 € |
Entre 917,6 i 1.572,8 € |
4.980.450 |
Mes de 2.342,2 € |
Mes de 1.850,3 € |
Mes de 1.572,8 € |
Font: EPA decil de salarios
N’hi han altres situacions inadmissibles, com es el fet de que no
hi haja seguretat ni en el lloc de treball ni a la continuïtat de
l'empresa o negoci, perquè el treball depèn de la voluntat de
l'empresari, però tots plegats depenen de la rendibilitat de
l'empresa i aquesta de l'atzar del mercat.
Es creen empreses i es realitzen treballs innecessaris, per lo que n'hi ha que treballar més del que requereix el consum, com son la diversitat d’empreses de telefonia, propaganda, ETTs, etc....
La necessitat que l'empresa sigui rendible i l'afany d'enriquir-se de l'empresari, obliguen el treballador a treballar més ràpid i ha realitzar més hores de treball de les establertes, amb el prejudici i els riscos que això suposa per al treballador com son les empreses de transports i construcció.
A Espanya n’hi han 2 morts diàries per accident laboral i 5 morts per malaltia professional, si s'organitzés el món de la feina des de l'administració com se descriu en la pàgina SOCIALITZACIÓ d'aquesta web, provocaria una relaxació en el món laboral que reduiria la sinistralitat considerablement.
Nombrosos treballadors han d'emigrar perquè el seu país no es responsabilitza del seu dret a la vida.
Es podria pensar que l’explotació de l’home per l’home es inevitable, però no es així, empreses nacionals com son les mineres, drassanes, la Renfe o la Sanitat, son empreses nacionals que funcionen i han funcionat durant mols anys perfectament, dons no es una condició perquè funcione l’empresa que esta sigue privada, i si ha de ser rendible i no ho es, tan sol es qüestió de compensar-les en les que si ho son, o fer una economia que cobris-que la manca de rentabilitat de les empreses, com exposarem mes àmpliament en la pagina SOCIALITZACIÓ.
Si be n’hi ha que reconèixer que la producció privatitzada ha
arribat a produir tot el que exigeix el consum, el nivell de
submissió i esclavitud de la majoria de la població es
inadmissible.
El fet de que vivim en aquesta humiliant societat, no mes obeís al fet de que si be les persones tenim una forma de ser amable i respectuosa amb els demes, també tenim una forma ser tot lo contrari, com es sentir-nos orgullosos i superiors al sotmetre als demès sota les nostres decisions i els nostres personals interessos (criats, subordinats, treballadors).
A Espanya l’explotació de l’home per l’home ha segut consolidada per el feixisme en la dictadura del General Franco i avui es defensada i mantinguda per la dreta espanyola, i encara que es una característica general de quasi tots els països, es la causa de totes les situacions d’empobriment generalitzat i les seves conseqüències.
Internacional
L'OIT (Organització Internacional del treball), ha calculat que 40 milions de persones treballaven com a esclaus en 2016 (esclavitud semblant a com era en segles passats), d'elles 25 milions en treballs forçosos i n'hi han més de 150 milions de nens i nenes en edats compreses entre els 5 i els 17 anys que realitzen algun tipus de treball. La pandèmia actual ha agreujat aquesta situació.
Treballadors forçats produeixen alguns dels aliments que consumim i de les robes que fem servir, i netegen alguns dels edificis en què molts de nosaltres vivim o treballem.